Sant Jeroni i l’Albarda Castellana

Acabada la calor, és el moment de tornar a Montserrat. Aquesta vegada la nostra visita a la muntanya més popular i màgica del país serà curta en distància però d’allò més intensa i ens portarà a coronar el seu punt més alt – Sant Jeroni, enlairat a 1236 metres sobre el nivell del mar – així com el ben proper per bé que prou desconegut i solitari cim de l’Albarda Castellana, sostre comarcal del Baix Llobregat: dos miradors de primer ordre que, en ser-ho en direccions oposades, ens permetran observar bona part del país a vista d’ocell.

L’aproximació als cims des de l’antic monestir de Santa Cecília ens farà suar de valent, primer per superar la dura canal de la Font de la Llum i després per revoltar el pintoresc Camell. La tornada, en canvi, serà més llarga però també més còmoda i ens permetrà atansar-nos a algunes de les ermites de la muntanya: Sant Antoni – inversemblantment aixecada al caire de l’abisme, davant per davant del Cavall Bernat –, Sant Salvador i la Trinitat, abans de perdre altura definitivament pel magnífic camí de l’Arrel, un dels més interessants a nivell visual de tota la serra.