Orís

Amb els seus relleus trencats on s’alternen els conreus, les pastures, els boscos – pins, alzines, roures – i el rocam, el terme d’Orís fa de transició entre la plana osonenca i l’altiplà del Lluçanès i dona certa sensació de ser terra de ningú: poc poblat i poc concorregut per turistes i excursionistes, ofereix un paisatge ben harmoniós, unes panoràmiques excepcionals i tot un seguit de petites joies com ara els saltants de la riera de Talamanca, la balma de Serinyà o la penya on s’alcen les restes del castell, ben bé al damunt del veïnat de Sant Genís. Dominant tot aquest territori, sobre el cingle Negre, s’aixeca l’ermita de Sant Salvador de Bellver, ja plenament lluçanesa i des d’on les vistes s’estiren de manera gairebé infinita.